Terça-feira, 29 de Março de 2011

A demissão do Governo - depoimento de Josep Anton Vidal

Davant el mirall de Portugal

 

Un vell refrany català, que té translació idèntica en castellà, resumeix el que ha estat la reacció dels mitjans i de l'opinió pública a Espanya davant el rebuig del parlament portuguès al pla de reajustament presentat pel primer ministre José Sócrates, i la posterior dimissió d'aquest: "Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar".

 

Per això, alhora que han coincidit a considerar no només inevitable i imminent, sinó fins i tot urgent el rescat de Portugal, han coincidit també a emfasitzar les "diferències" entre Espanya i Portugal. La miopía habitual de l'hispanocentrisme s'ha imposat arreu, i els analistes, entre els quals s'inclouen periodistes, opinadors i polítics, s'han oblidat, en general, de l'anàlisi de la situació portuguesa i l'han aprofitada per repetir insistentment, amb petites variants i matisos, que els experts més experts entre els experts han descartat amb força seguretat la possibilitat que "Espanya segueixi Portugal". El director d'estratègia de la USB (antiga Unió de Bancs Suïssos), Roberto Ruiz Scholtes, ho ha expressat així: "La clave es que cada debacle de un país a causa de sus problemas con la deuda pilla a España con los deberes más hechos, con mayor credibilidad, por lo que el riesgo de contagio es menor en intensidad y duración en el tiempo". En el mateix sentit s'ha expressat Alfonso García Yubero, responsable d'anàlisi de Banif Gestión: "España sigue desmarcándose de los demás, a diferencia de lo que ocurrió en los anteriores episodios de riesgo periférico". De manera semblant s'han expressat la ministra d'economia i vicepresidenta de l'Estat espanyol, Elena Salgado, i el socialista Joaquín Almunia, Comissari de Competència de la Unió Europea, que han manifestat que Espanya està fent les reformes adequades, que els riscos del sistema bancari estan sota control i que l'ajust pressupostari inspira confiança de cara al futur.

 

Però, precisament aquesta insistència en la cerca i la magnificació de les diferències en relació amb la situació de Portugal, fa evident la semblança entre els dos estats veïns. És evident que ni Alemanya, ni França, ni Gran Bretanya tenen cap necessistat d'evitar els paral·lelismes amb la situació de Portugal ni de desmarcar-se'n. Però, Espanya sí, precisament perquè la seva situació és molt semblant. L'editorial del diari Avui del dia 25 assenyalava el perill d'aquesta reacció optimista del govern espanyol i la inconsistència de la seva voluntat de distanciar-se de la crisi portuguesa: "Cert: Portugal i l'Estat espanyol tenen una potència econòmica diferent, però hi ha algunes realitats que haurien d'aigualir un optimisme suïcida que recorda molt el que s'exhibia abans que no esclatés la crisi en tota la seva cruesa", i assenyala d'una banda la similitud entre les mesures del govern socialista portuguès i les que ha adoptat i haurà d'adoptar l'executiu espanyol per reduir la despesa pública, i, d'una altra, el nombre d'actius que la banca espanyola té compromesos a Portugal. I, en la crònica de la cimera europea, el mateix diari, ara amb una subtil ironia, no s'estava de fer un pronòstic amagat rere el que sembla una nota trivial de societat: "El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero va saludar José Sócrates fent-li uns copets de compassió a l'esquena, i Sócrates li va tornar el gest, augurant-li aviat el mateix calvari".

 

 

 

publicado por Carlos Loures às 23:00

editado por Luis Moreira às 23:50
link | favorito
Domingo, 17 de Outubro de 2010

Fotopoemas - Fotopoemas - A en Joquim Vilà, company, amic, germà

Poema de Josep Anton Vidal e
Fotografia de José de Magalhães

(Versão em português de Carlos Loures)

Ce toit tranquille, où marchent des colombes...
[...]
Éloignes-en les prudentes colombes,
les songes vains, les anges curieux!”

Paul VALÉRY: Le Cimetière marin


Mentre el dia s’adorm –potser per sempre–
en la llum taciturna de la tarda,
d’aquest teulat tranquil, d’on els coloms s’envolen,
l’aire s’endú les cendres
fredes d’un somni antic.

Havíem parlat tant... De tantes coses...

Veníem del silenci, de la nit,
de llargues travessies per ermots dessolats,
i dúiem el sarró ple d’esperances,
de paraules inèdites, de somnis no estrenats.

Als peus de l’olivera centenària
llegíem els poetes que estimàvem
i parlàvem de tot, hores i hores,
com augurs d’un temps nou, guerrers a la conquesta
de somnis i utopies, armats amb la paraula.

Tot era nou i bell en la nostra mirada,
fins els mots i els accents dels versos més antics.
I era tanta la nit,
que amb una espurna ens fèiem una albada.

 Delerós de camins impossibles,
vas marxar a la impensada...

Em van quedar tantes coses per dir-te
i eren tantes les coses que m’havies de dir...!

Porto pols de paraules enganxada a la pell,
als nervis, a la sang, al pensament.
Se m’han mort les paraules de no dir-te-les.

Tot ha passat. És pols.
Ja ni el record serveix.

D’aquest teulat tranquil d’on els coloms s’envolen
s’aixequen somnis nous.
Tu no els veuràs
i potser jo tampoc. Ara, però, la tarda,
amb la claror serena del ponent
ressuscita un moment les paraules perdudes
i em retorna els accents de la vella conversa
barrejats amb els versos d’algun poeta amic...

Cerco la teva veu i sento un batec d’ales...
No saps què donaria perquè fossis aquí!

_______________

Enquanto o dia adormece - talvez para sempre,
no taciturno fulgor do entardecer,
deste telhado tranquilo de onde os pombos levantam voo,
o ar arrasta as cinzas
frias de um sonho antigo.

Tínhamos falado tanto... de tantas coisas...

Vínhamos do silêncio, da noite...
de longas travessias por desolados ermos
e levávamos o bornal carregado de esperanças,
de palavras inéditas, de sonhos por estrear.

Aos pés da oliveira centenária
líamos os poetas que amávamos
e falávamos de tudo, horas e horas,
como augures de um tempo novo, guerreiros à conquista
de sonhos e utopias, armados de palavras.

Tudo era novo e belo ao nosso olhar,
até mesmo as palavras e o ritmo dos versos antigos.
E era tanta a noite,
que apenas com uma chispa
inventávamos a alvorada.

Ansioso por caminhos impossíveis,
partiste sem avisar.

Ficaram-me tantas coisas por dizer-te
e tantas eram as coisas que tinhas para me dizer…

Trago a poeira das palavras colada à pele,
aos nervos, ao sangue, ao pensamento.
Morreram-me as palavras por não tas dizer.
Tudo passou. É pó.
Já nem a recordação serve.

Deste telhado tranquilo de onde os pombos levantam voo,
esvoaçam sonhos novos. Tu já não os verás,
talvez nem eu… Mas a tarde, agora,
com a serena claridade do poente
ressuscita por momentos as palavras perdidas
e devolve-me o eco da conversa antiga
misturado com os versos de algum poeta querido…

Procuro a tua voz e oiço um ruflar de asas…
Não sabes o que daria para que aqui estivesses.
publicado por Carlos Loures às 09:00
link | favorito
Sábado, 12 de Junho de 2010

Fernando Pessoa em catalão



Josep Vidal, o nosso colaborador catalão, enviou uma versão
 no seu idioma e de sua autoria do rubai de Fernando Pessoa
que ontem publicámos. Junta-se assim à homenagem que prestámos
 às fascinantes poesias de Omar Khayyam e de Pessoa. Por isso,
 a nossa hora de poesia é hoje reforçada. Ao belo poema da Ethel
 Feldman  - "Tempo" - acrescentamos esta excelente versão catalã
 de um rubai de Fernando Pessoa.



No diguis que, enterrat, el cos no sent,

Ni que l'ànima viu eternament.
Què és el que saps d'allò que no saps? Beu!
Sols tens de cert el no-res del present.

Rere la nit, s'aixeca del remot
Orient, amb un aire d'ens ignot,
Fredament, el crepuscle del matí...
Brot ignorant del no-res del meu son.

Deixa la cerca als qui cerquen, i a aquell
Que vol cercar, creure que cerca bé.
Doncs, què tenim amb Déu i Ell amb nosaltres?
I una cosa amb una altra, doncs, què té?

Soldà rere soldà, la ciutat va
Passar, i la vida, que ha de durar
Mentre la ciutat duri, ni al soldà
Ni a nosaltres donà la veritat.

Josep Vidal
publicado por Carlos Loures às 08:30
link | favorito

.Páginas

Página inicial
Editorial

.Carta aberta de Júlio Marques Mota aos líderes parlamentares

Carta aberta

.Dia de Lisboa - 24 horas inteiramente dedicadas à cidade de Lisboa

Dia de Lisboa

.Contacte-nos

estrolabio(at)gmail.com

.últ. comentários

Transcrevi este artigo n'A Viagem dos Argonautas, ...
Sou natural duma aldeia muito perto de sta Maria d...
tudo treta...nem cristovao,nem europeu nenhum desc...
Boa tarde Marcos CruzQuantos números foram editado...
Conheci hackers profissionais além da imaginação h...
Conheci hackers profissionais além da imaginação h...
Esses grupos de CYBER GURUS ajudaram minha família...
Esses grupos de CYBER GURUS ajudaram minha família...
Eles são um conjunto sofisticado e irrestrito de h...
Esse grupo de gurus cibernéticos ajudou minha famí...

.Livros


sugestão: revista arqa #84/85

.arquivos

. Setembro 2011

. Agosto 2011

. Julho 2011

. Junho 2011

. Maio 2011

. Abril 2011

. Março 2011

. Fevereiro 2011

. Janeiro 2011

. Dezembro 2010

. Novembro 2010

. Outubro 2010

. Setembro 2010

. Agosto 2010

. Julho 2010

. Junho 2010

. Maio 2010

.links