Domingo, 19 de Junho de 2011

Os Indignados, por Domenico Mário Nuti

Enviado por Júlio Marques Mota

 


Estes dias de indignação são  um verdadeiro e adequado direito diremos mesmo que é sentimento que de modo quase que obrigatório devemos todos nós ter  e exprimir,. Foi fortemente defendido por Stéphane Hessel, um homem  93 anos  ex-combatente da resistência francesa, no  seu influente documento de reflexão Indignez-Vous (2010) embora muitas vezes citado como panfleto. "Nestes nossos dias, escreve Hessel -" existem coisas intoleráveis ​​... A indiferença é a pior de todas as atitudes possíveis ... Uma das indispensáveis capacidades [do homem] é a capacidade de se sentir ultrajado, e com os comportamentos que daí derivam  ". Gramsci disse muito sobre o tema bem antes dele.



Na Espanha no início de Março, uma pequena rede social ligada por via  e-mails, Facebook e Twitter, que se auto-intitulou  Real Democracia Ya, reuniu um enorme  e crescente consenso de muita gente  e apelou aos seus seguidores para ocuparem  as ruas em 15 de Maio. E  foi o que eles fizeram, pontual  e maciçamente pois  foram mais de 60.000 deles, apesar das proibições existentes devido às próximas eleições administrativas de 22 de Maio que vieram para as ruas. Eles tornaram-se  El Movimiento 15M; eles auto-intitularam-se Los Indignados. Em Madrid ocuparam a Plaza del Sol, em Barcelona a Plaza de Catalunya, bem como as principais praças na maioria das cidades do interior da Espanha. Eles responderam às provocações com reuniões pacíficas e ordeiras, com discussões e com uma  livre alimentação colectiva. Eles saíram no último fim de semana, depois terem  limpo as praças mas  planearam repetir a acção.



A  15 de Junho estes manifestantes reencontraram-se  novamente em  frente do Parlamento catalão, em Barcelona. El Pais noticiou que "os protestos foram dos mais  violentos desde a restauração da democracia", mas um vídeo do Youtube fornece provas incontestáveis ​​de que os manifestantes violentos foram agentes provocadores. Um pequeno grupo identificável de jovens tiveram comportamentos deploráveis e no final acabaram por sair sob “escolta da polícia”, sic); os manifestantes pacíficos tinha cantado para estes provocadores " Secreta, idiota, tu crês que não se nota,  Secreta, idiota, Crees te que não se nota. Uma vergonha para José Luis Rodríguez Zapatero, este comportamento.

publicado por João Machado às 12:00
link | favorito
2 comentários:
De Josep Anton Vidal a 19 de Junho de 2011
L'anomenat moviment dels indignats, que durant un mes ha ocupat la plaça de Catalunya a Barcelona és, certament, un esclat que, per moltes raons, hem contemplat amb interès, amb simpatia, amb esperança i amb preocupació. Tot alhora. La indignació, especialment dels joves que troben les portes tancades quan volen accedir a la construcció i desenvolupament d'un projecte de vida és una de les causes més destacades, però no és pas l'única. L'esclat, que ja veurem si aconsegueix de convertir-se en un moviment amb capacitat de definir propostes i vehicular-les socialment de manera efectiva (és a dir, emb efectes quant a la resolució i el tractament de les inquietuds que el motiven), ha estat un totum revolutum que no es pot valorar des d'una sola perspectiva. Són molts els qui han volgut enfilar-se al carro dels indignats i han trobat cobertura per a portar a terme els seus objectius particulars o partidistes, o desestabilitzadors, o per afany de protagonisme... La indignació, però, és real, i els problemes que la motiven també. Però, precisament perquè són reals, i urgents per a molta gent, demanen alguna cosa més que eslògans i poesia. L'intent de bloqueig del Parlament català va ser un error, un tret equivocat, que va desencadenar un seguit d'errors acumulats, amb independència de la raó i les raons que cadascú pugui tenir. Ignoro si hi va haver provocadors policials, però hi va haver provocadors. I, per part de les persones que representen la part més genuïna del moviment (o si més no la que respon a allò que des de la societat s'ha entès que és el moviment), hi va haver la ingenuïtat suficient per esdevenir fàcilment manipulables. Segons declaracions dels representants del moviment, no volien impedir el debat sobre els pressupostos, que havia de fer-se al Parlament català aquell dia, sino que els pressupostos fossin debatuts en assemblea popular... Com a gest, la reclamació té força, però no té cap mena d'operativitat ni de sentit... Quan Catalunya sigui una altra cosa que encara no sóc capaç d'imaginar ni assumint els pressupòsits més àcrates, potser sí que hi haurà un àgora oberta per debatre i aprovar els pressupostos nacionals, però avui aquesta possibilitat és la formulació d'un somni utòpic o retòric, potser poètic, que no pot justificar l'assalt a les institucions. Malgrat l'argumentació que puguin adduir els indignats -amb els quals comparteixo molts motius d'indignació i espero, si el moviment madura, poder compartir d'altres que encara no han estat formulats- els "polítics" tenen realment la representació de la ciutadania; si algú no té representació, encara, són "els indignats". La representació només s'obté mitjançant el vot democràtic, i, per molt imperfecta que sigui la democràcia que tenim, està per damunt de l'arbitrarietat, l'autoatorgament de legitimitat i la designació per aclamació. I en el marc del moviment dels indignats s'han sentit expressions que, malgrat la meva preocupació pels mateixos temes que els preocupen, no puc deixar d'escoltar amb molta preocupació: No es pot dir que els polítics no estan legitimats, i que el moviment sí que ho està. Senzillament, perquè la realitat és tot al contrari. I no es pot, de cap de les maneres, atribuir-se a continuació la legitimitat per expressar la voluntat de la ciutadania. Perquè això és fer trampa. Com no es pot dir tampoc que no volen parlar de lleis, sinó canviar les lleis. Senzillament perquè això no es pot fer sense parlar de lleis, i perquè les lleis dimanen precisament del Parlament. No em vull erigir en defensor de la classe política, que -en la meva opinió- ha demostrat a bastament mancances democràtiques i desencerts, ni ignoro que el Parlament català ha estat segrestat pels interessos dels partits i fa temps que ha perdut -si alguna vegada la va tenir- la virtut de ser la cambra del debat polític. Però, vull pertànyer a un país que utilitza vies de representació democràtiques i que respecta les institucions com a expressió del poble sobirà, i que treballa per dignificar-les.
Sempre he votat perdedors, i ha arribat un moment en què no trobo en l'arc parlamentari un partit que representi el meu vot. Però això no dóna dret a ningú, per molt que comparteixi amb ell la indignació, a atribuir-se la meva representació ni la de la ciutadania en general
De Josep Anton Vidal a 19 de Junho de 2011
La referència de l'articulista a Rodríguez Zapatero passa per alt el fet que les competències d'ordre públic a Catalunya són del govern català. El responsable, per tant, és el Conseller d'Ordre Públic, el senyor Felip Puig i, en darrere instància, pel que fa a Catalunya, el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Artur Mas. Això no treu responsabilitat a Rodríguez Zapatero (entre altres coses perquè Catalunya té autonomia, però no independència), i ni el conseller ni el president tenen la meva simpatia política. Però és bo de recordar que l'expressió dels catalans, i també dels indignats catalans, s'ha d'expressar en clau catalana.

Comentar post

.Páginas

Página inicial
Editorial

.Carta aberta de Júlio Marques Mota aos líderes parlamentares

Carta aberta

.Dia de Lisboa - 24 horas inteiramente dedicadas à cidade de Lisboa

Dia de Lisboa

.Contacte-nos

estrolabio(at)gmail.com

.últ. comentários

Transcrevi este artigo n'A Viagem dos Argonautas, ...
Sou natural duma aldeia muito perto de sta Maria d...
tudo treta...nem cristovao,nem europeu nenhum desc...
Boa tarde Marcos CruzQuantos números foram editado...
Conheci hackers profissionais além da imaginação h...
Conheci hackers profissionais além da imaginação h...
Esses grupos de CYBER GURUS ajudaram minha família...
Esses grupos de CYBER GURUS ajudaram minha família...
Eles são um conjunto sofisticado e irrestrito de h...
Esse grupo de gurus cibernéticos ajudou minha famí...

.Livros


sugestão: revista arqa #84/85

.arquivos

. Setembro 2011

. Agosto 2011

. Julho 2011

. Junho 2011

. Maio 2011

. Abril 2011

. Março 2011

. Fevereiro 2011

. Janeiro 2011

. Dezembro 2010

. Novembro 2010

. Outubro 2010

. Setembro 2010

. Agosto 2010

. Julho 2010

. Junho 2010

. Maio 2010

.links