Estrolabio

Capvespre

Has esperat, al caient de la tarda,

la simfonia d'un capvespre endolcit,

l'esclat de llum, la plenitud diàfana,

la serenor que precedeix la nit;

has resseguit l'espai amb la mirada,

se t'han perdut els ulls en l'infinit,

i has escoltat l'oreig entre les branques

com el fraseig d'un vers de metre antic...

No hi ha res mes. Aquí el camí s'acaba.

Detura el pas i encalma l'esperit.

Acluca els ulls. Guarda dins teu la tarda,

el cel, la llum, la resplendor subtil

d'aquest ponent que lentament avança

d'un esclat a un no-res. Principi i fi.

Josep A. Vidal

Octubre, 2008